Obra ”viva” elaborada amb fusta d'olivera i ceps del Masroig (Montsant), oli de la cooperativa masrojana i vi de criança ”Temps de certesa” també del Masroig. L'obra vol ser un petit homenatge a la pagesia d'aquestes terres de secà que fa que puguem gaudir de productes tan excel·lents .
Segona versió de la obra Oli i vi ceps i olivera elaborada com a regal per a la inauguració de la casa rural del Masroig, La Pubilla. L'obra respon a la mateixa idea tot i que més gran i amb una estructura més robusta.
Làmpada elaborada a partir d'un vell cep de les vinyes que els meus cunyats, el Pep i la Pili, tenen al maset del Masroig. La làmpada servei com a punt d'il·luminació a la casa rural La Pubilla.
Làmpada realitzada a partir d'un tros de tauló de fusta totalment corcada i en descomposició, resina epoxi i una xapa de coure tractada de manera que mostri la típica pàtina de verdet (acetat cúpric) dels aliatges de coure exposats a la intempèrie.
En l'elaboració d'aquest llum s'ha fet servir un fragment de tronc d'una vella olivera i resina epoxi on s'ha inclòs una fulla de pàmpol a mode de pantalla. Forma part de la decoració de la casa rural La Pubilla del Masroig..
Ove tenebrae, és el títol del primer capítol de l'Incal llum, segon lliurament de la saga Els Incals o Les aventures de John Difool escrita per Alejandro Jodorowsky i dibuixada per Jean Giraud 'Moebius'. L'ou de l'ombra és alliberat a la galàxia pel Tecnopapa i els seus tecnòcrates que habiten TecnoCiutat, una societat distòpica on els que controlen la ciència i la tecnologia imposen la seva dictadura.
La saga dels Incals és rica i complexa, tracta temes com la dualitat llum i ombra, etern conflicte del bé i el mal, simbolisme místic, metafísica, economia, política, guerra...
Ove-tenebrae és un petit reconeixement a la sèrie del Incals que tan bones estones m'ha fet passar.
Les intricades formes deixades pel lent degoteig de les espelmes en cremar sempre han captivat l'atenció de badocs i fidels que visiten les esglésies. Ens evoquen les formacions càrstiques que l'erosió de l'aigua sobre la roca calcària construeix a una escala infinítamernt més lenta.
“Paisatge” vol recrear l'orografia caòtica de la cera fosa en caure i que s'erigeix sobre un llit d'aigua, l'element que modela les cavernes. L'efecte màgic s'accentua amb pigments fluorescents, llum ultraviolada i un petit transductor d'ultrasons per generar boira.
Un ou d'estruç penja lliure d'un fil. Un artefacte tal com aquest s'anomena pèndol simple i, en presència d'un camp gravitatori com el que experimentem a la superfície de la Terra, el seu comportament natural és oscil·lar seguint el que s'anomena un moviment harmònic simple fins deturar-se a causa dels incomptables fregaments d'una maquinària imperfecta que dissipen en calor. El pèndol representa el regulat i perpetu cicle que converteix l'energia potencial en cinètica per tornar-la de nou en potencial. Però per alguna estranya raó aquest pèndol és inquiet i en lloc de romandre quiet com li pertoca a tot pèndol no ideal després d'un cert nombre d'oscil·lacions, el nostre giny tremola com si detectés terratrèmols en el metavers.
Per tot aquell que no n'hagi sentit a parlar, Uri Geller és un psíquic farsant israelià-britànic que es va fer famós per les seves aparicions en programes de televisió on, entre altres trucs de metal·lista no massa elaborats, doblegava coberts suposadament amb el poder de la ment.
Aquesta obra és un humil reconeixement a persones com el premi Nobel Richard Feynman, James Rand, Richard Dawkins i Martin Gardner en la seva lluita desemmascarant tant tafurs com és el cas de l' Uri Geller, com els milers d'entabanadors, farsants, xarlatans, mentalistes, parapsicòlegs, vidents, psíquics, curanderos... que pul·lulen pel nostre planeta.
La tripofòbia (del grec τρύπα trýpa «forat», i φόβος phóbos «por») és la por o repulsió causada per figures geomètriques molt juntes, especialment forats i rectangles petits.
Viquepèdia, La enciclopèdia lliure.
La llum negra, llum de Wood o ultraviolat proper ens permet veure els objectes amb uns colors i fosforescències que ens fascinen per poc habituals. També té un enigmàtic poder d'atracció per a molts insectes nocturns i els seus depredadors. És potser aquesta aura misteriosa la que m'ha dut a jugar i crear aquesta obra amb la llum negra com a protagonista, rodanxes d'os i pigments fluorescents.
Assemblatge escultòric. 2024
Un tros de fusta corcada i en descomposició nodreix cucs amb cap antropomòrfic. Els verms simbolitzen les baixes pulsions de l’espècie humana que, malauradament, hom troba a balquena arreu on va.
Assemblatge escultòric. 2024
Peça construïda a partir d’un maó partit en tres fragments (triada) erosionats pel mar que, tal dia farà un any, un amic va trobar a la platja i me’ls va regalar. L’obra representa l’estultícia humana i la incapacitat de la nostra espècie d’aprendre dels errors.
